Immigració i delinqüència

En els darrers dies, un escandol s'ha desencadenat a Dènia, després de que un concejal popular relacionara l'increment de les taxes de delinqüència a la ciutat amb el fet que unes families d'ètnia gitana ocupaven algunes cases en la ciutat i l'entorn de la mateixa. El concejal popular, Quique Sastre, demanà a l'ajuntament el desallotjament de les esmentades cases per fer front a aquest increment de la criminalitat. "La delincuencia menor se terminaría, si el ayuntamiento interviniese". Com destacava la noticia publicada al Llevant, el concejal associava repetidament immigració (no sols l'ètnia gitana, també ucranians, russos...) amb la idea de delinqüència menor.
L'interés de la noticia radica, baix el meu parer, en un altre exemple d'associació d'idees entre immigració i delinqüència, que alguns membres del Partit Popular han repetit en els ultims mesos, i que va quallant, poquet a poquet, en l'imaginari de la població de l'Estat Espanyol. En el fons d'aquesta associació s'amaga una estereotipació de l'immigrant com a delinqüent, amb les pors i reaccions front la figura de l'immigrant que això comporta. Evidentment, en aquest procés d'arrelament de representacions, els mitjans de comunicació juguen un mès que important paper.
Com la mateixa noticia del periòdic valencià feia esment, les paraules del regidor popular no es veuen refrendades pel que ocorre en la realitat, on, segons les dades de la Junta de Seguretat de la ciutat alicantina (el passat mes de juliol), parlaven d'un descens de l'11% en els robatoris a vivendes, 10% en vehicles y del 19% en establiments comercials. Com sol passar en aquest tipus de declaracions, la representació no se correspón amb el que ocorre en realitat.
Com han destacat nombrosos associacions i col.lectius de la ciutat, aquest tipus de declaracions ajuden ben poc a la convivència i integració. Mès be, caldría mirar i preguntar-se perque, algunes vegades, immigrants recorren a les mafies i a la criminalitat per guanyar-se la vida. Mès enllà de suposats problemes d'integració, on la culpa recau en ells mateixa, hi hauría que mirar a la condició d'irregular que els acompanya, que problematitza l'accés al mercat laboral.